La Xarxaire és conscient que l’edifici que proposa forma part d’un entorn històric, cultural i social. És per això que recull l’estètica del lloc, la manera de fer, i la posa en valor amb una mirada actual. Planteja unes façanes que repliquen les obertures tradicionals i que es protegeixen amb les persianes enrotllables de cordill, àmpliament esteses al barri. A la vegada que, reconeix la singularitat de les cantonades on està ubicat.
En aquest projecte les persianes de cordill esdevenen llenguatge fonamental per vincular l’edifici amb el caràcter del teixit urbà on es troba.
La integració amb l’entorn arriba a la màxima expressió en el desplegament de la planta baixa. Aquí s’hi ubica el local destinat a la vida comunitària, mirant el carrer i estenent-s’hi. Ens sentim hereus de la tradició, tant arrelada al barri, de fer vida al carrer; volem establir una nova relació entre lʼàmbit públic i el privat. I generar una xarxa de connexions.
L’edifici es concep com una caixa perfectament aillada, amb gruixos importants d’aïllament. L’elecció de la fusta també és fonamental en aquest sentit. La fusta, com a material renovable, implica un pes, una despesa energètica i unes emissions de CO2 molt per sota dels nivells de qualsevol altre material procedent de la construcció convencional. La ventilació creuada, amb el suport de ventiladors de sostre, les proteccions solars i la coberta vegetal, són sistemes passius que ajuden a millorar les condicions tèrmiques interiors, les quals es reforcen mitjançant una caldera comunitària amb plaques solars i gas natural.
Pel que fa a l’aigua, es preveu el reaprofitament de les aigües grises per a usos de wc i reg. També s’instal·la un element d’aigua a la coberta, un safareig, que s’omplirà amb l’aigua de pluja. Es proposa un edifici saludable, agradable i ambientalment sostenible.
LA XARXAIRE 